Més caixes penjades!

Dissabte dia 17 de novembre i seguint amb la línea dels caps de setmana anteriors, vam tornar a penjar caixes. Ja se n'han penjat la meitat, en falten 10!

Preparant un arbre.  © Ricard Busquets.

D'entrada vam penjar la primera cistella per mussol banyut, en un pi del Parc de les Deveses de Salt. Les cistelles són força simples, però és sabut que si alguna parella les vol ocupar afegirà els materials que cregui convenients fins donar-li el volum desitjat. Així doncs, el que fem és proporcionar-los una base perqué puguin fer-hi el niu.

L'escalador. © Alba Casals.

Cistella de banyut instal·lada. © Alba Casals.

També es van penjar les primeres caixes de gamarús, una a l'Illa de la Pilastra (entre Sant Gregori, Bescanó i Salt) i l'altre a l'Illa de Ter (Girona).

Decidint l'emplaçament final. © Alba Casals.

Ajudants de la jornada. © Alba Casals.

Caixa niu per gamarús a la Pilastra. © Alba Casals.

Quan vam anar a l'Illa de Ter, ens vam trobar amb els companys que estaven fent anellament a les menjadores de Can Salvatella (rere el Trueta) , però a això ja hi dedicarem una altre entrada.

A l'Illa de Ter. © Alba Casals.

Equip de terra. © Ricard Busquets.

Penjant la segona caixa. © Ricard Busquets.

Caixa penjada. © Ricard Busquets.

Caixa niu per gamarús. © Alba Casals.

Vista de la caixa. © Alba Casals.

La caixa de l'Illa de Ter es troba a la banda més sud-est de l'illa, pel que és possible que, quan caigui tota la fulla caduca dels pollancres, es pugui veure des de Pedret. N'estarem pendents i en cas afirmatiu, ja us ho faríem saber!

Finalment, havent dinat, vam anar a instal·lar la tercera caixa niu per òliba. En aquest cas a l'Hípic Girona, a Campdorà.

Vista de la caixa. © Cristina Bonet.

Vista des de l'interior del cobert. © Alba Casals.

La setmana que ve, més!

Caixes niu acabades!

Per fi hem acabat les caixes niu! En total 16 caixes de dimensions variables: 4 per mussol comú (Athene noctua), 4 per xot (Otus scops), 4 per gamarús (Strix aluco) i 4 per òliba (Tyto alba), dos de les quals són verdaders xalets! Només falta vestir de branques les cistelles per mussol banyut (Asio otus) i anar-les a penjar.

Caixes niu acabades. © Alba Casals.

Acabant de tractar-les. © Alba Casals.

Per tal que us hi aneu familiaritzant i a l'hora facilitar exemples de models de caixes niu al públic, presentem a continuació una breu descripció de cada una amb les mesures mínimes que cal utilizar:

CAIXA NIU PER XOT

El xot és el més petit de tots els mussols, per tant el model d'aquesta espècie serà el més petit de tots. Acostuma a criar als forats dels arbres, antics nius de picot, etc. Les caixes se situaran en vertical al tronc principal dels arbres escollits.

Dimensions: (Altura + Amplada + Fondària) 40 x 18 x 18 cm

Diàmetre forat d'entrada:    6cm

Altura caixa:        Mínim 4 metres

Hàbitat: Zona de ribera, aprop de rius, basses, hortes, parcs.

Cal tenir en compte:  El teula de la caixa ha de fer baixada per tal d'evacuar l'aigua quan plou i que no es filtri a l'interior.

Caixa niu per xot. © Alba Casals.

CAIXA NIU PER MUSSOL COMÚ

El mussol comú és una mica més gran que el xot. Ocupa hàbitats rurals, aprofitant forats de granges i masies per criar, si bé també pot fer-ho al forat d'un arbre. Les caixes se situaran en edificacions humanes, amb previa autorització i sensibilització dels propietaris, sota sostre, ja sigui en una quadra, un cobert o habitació en desús, per tant no els cal un sostre amb pendent per escorrer l'aigua.

Dimensions: (Altura + Amplada + Fondària)    20 x 20 x 50 cm

Diàmetre forat d'entrada:    7cm

Altura caixa:  Entre 1 i 4 metres (tenint cura dels possibles depredadors)

Hàbitat: Zones agrícoles.

Caixa niu per mussol comú. © Alba Casals.

CAIXA NIU PER ÒLIBA

Segurament un dels mussols més coneguts, l'òliba o xibeca, és de major tamany que el mussol comú, encara que comparteixen hàbitat i sovint els trobem criant en espais molt propers, aprofitant diferents espais d'una mateixa masia, per exemple. Per tant, les caixes niu també se situaran en edificacions humanes, buscant espais més aviat foscos, tot i que les caixes ja disposen d'una cambra per millorar les condicions de foscor, requisit molt atractiu per aquesta espècie.

Dimensions: (Altura + Amplada + Fondària)    40 x 38 x 38 cm

Diàmetre forat d'entrada:    20cm x 15cm  (rectangular)

Altura caixa:        Mínim 2 metres.

Hàbitat: Zones agrícoles.

Cal tenir en compte: A l'interior de la caixa s'instal·la una paret per separar una entrada i una habitació, oferint així més seguretat i foscor a les òlibes per criar. Veure dibuix  (en planta):

Caixa niu per òliba. © Alba Casals.

Porteta per accedir als polls. © Alba Casals.

CAIXA NIU PER GAMARÚS

De tamany similar al de l'òliba però d'hàbitat força difenret en general. El gamarús és un mussol que es troba principalment associat a zones forestals tancades, boscos madurs de caducifolis però també de pinaces o bé en parcs i jardins ja que és una espècie força adaptable.

Dimensions: (Altura + Amplada + Fondària)      85 x 35 x 35 cm

Diàmetre forat d'entrada:   18cm

Altura caixa:        Mínim 4 metres.

Hàbitat: Zones forestals i de ribera,

Cal tenir en compte:  El teulat de la caixa ha de fer baixada per tal d'evacuar l'aigua quan plou i que no es filtri a l'interior. A més, l'interior de la caixa s'ha instal·lat un petit rocòdrom constituit per poques peces, per tal de simular les rugositats de l'interior d'un tronc natural i facilitar la sortida dels polls en el moment que ho necessitin.

Caixa niu per gamarús. © Alba Casals.

Com a xarneres, s'han emprat retalls de càmera pneumàtica, força resistents a la intempèria i relativament fàcils de recanviar, a excepció de les caixes niu d'òliba que s'han fet amb xarneres metàl·liques pròpiament.

Detall de les xarneres de pneumàtic. © Alba Casals.

Recordeu! A partir del pròxim cap de setmana (dissabte 10 i diumenge 11 de novembre) les començarem a penjar, estem treballant amb els emplaçaments i aviat rebreu més informació!

Crònica de la 2a jornada del taller de caixes niu per rapinyares nocturns.

Dissabte dia 27 vam tornar a quedar. Erem menys però vam començar amb més empenta, ja que gairebé tots sabíem què s’havia de fer i com.

Entre setmana ja s’havia quedat un dia per abançar feina, deixant acabades totes les caixes de xot i mussol comú (8 en total) i començada una per gamarús.

Fent el forat per gamarús. © Alba Casals.

Medint, tallant...  © Alba Casals.

Supervisant. © Alba Casals.

Així doncs, faltava acabar la caixa d’òliba que es va començar el primer dissabte, la de gamarús del dimarts, i fer-ne tres més per cada una de les dues espècies.

Acabant la primera caixa d'òliba. © Alba Casals.

Paral·lelament al taller de caixes niu i seguint la dinàmica de la setmana anterior, es va realitzar una jornada d’anellament a l’horta abandonada. Amb un total de 57 metres de xarxa distribuits en 2 bateries s’han capturat i anellat (o conrtolat) 22 ocells de 10 espècies diferents.

Destacar dos femelles de repicatalons (Emberiza schoeniclus) i un pardal de bardissa (Prunella modularis).

Zona d'anellament. © Alba Casals.

Tord comú. © Alba Casals.

Mascle i femella de pinsà comú. © Alba Casals.

Rossinyol bord. © Alba Casals.

El pardal de bardissa esdevé la primera cita post-nupcial coneguda d’aquest any a la comarca. Es tracta d’un ocell que a Catalunya cria als boscos alpins del Pirineu i Prepirineu i que a l’hivern es desplaça a altituds més baixes, ocupant pràcticament tot el territori de la plana.

Pardal de bardissa. © Alba Casals.

El repicatalons, és un ocell que nidifica en zones humides, a Catalunya i de manera regular, només ho fa al Delta de l’Ebre. No obstant això, a l’hivern es poden trobar des d’individus fins a grans grups, a pràcticament totes les zones humides i de conreu de la plana, ja que com passa en el cas dels pinsans comuns (Fringilla coelebs) i d’altres espècies, les poblacions del nord d’europa es desplacen al sud en grans estols, sovint força disgregats entre mascles i femelles o adults i joves, per tal d’hivernar.

Repicatalons. © Alba Casals.

Acabada la jornada, només faltava fer dues caixes més per òliba i repassar les capes de tractament de totes les caixes, feina que es farà al llarg de la pròxima setmana.

En breus proposarem dates per penjar-les! Hi estem treballant.

Responsables jornada: Carles Pibernat, Hubert Mas, Alba Casals, Miguel Á. Fuentes.

Participants: Miquel Casals, Francesc Dalmau, Blanca Mira, Daniel Castro, Veronica Nanni, 

Busquem material per fer caixes niu

En breus volem proposar un taller de caixes niu per tal que ens ajudeu a construir-les i després anar tots plegats a penjar-les.

La idea és poder fer caixes niu tant per passeriformes, és a dir ocells petits, com per rapinyaires tipus xoriguer comú, mussol comú, gamarús, xot...

Problema? La fusta és cara, sobretot la fusta bona. Per això demanem que si algú en té per casa en desús ens la pugui donar. Per exemple, si els llistons són prou amples, els palets de magatzem poden anar molt bé. 

Les característiques de la fusta han de ser les següents:

• Amplada mínima dels llistons: 12-15 cm
• Gruix dels llistons: Entre 1 i 2 cm aproximadament
• Fusta massissa, per exemple de pi, però no tipus aglomerat.

A continuació alguns dels models que es pretenen construir:

    

     

   

No dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres si creieu que podeu col·laborar!