Era el 13 d'octubre i en total vam ser unes 15 persones que ens vam reunir el dia 13 d'octubre a la Coma-Cros, amb moltes ganes d'aprendre, que és el més important!
La jornada es va iniciar amb una introducció al concepte d'egagròpila: són boles de material indigerible que regurgiten algunes espècies d'ocells, principalement rapinyaires però també d'altres espècies com els ardeids (bernat pescaire, martinets, etc), els lànids (capsigrany, escorxador, etc.) o els abellerols; que també s'alimenten de petits animals i per tant es troben amb parts no digeribles com poden ser el pèl, els òssos o restes d'insectes.
Egagròpiles de diferents espècies.
Després ens vam centrar en l'òliba (
Tyto alba), una espècie de rapinyaire nocturn que s'alimenta principalment de micromamífers (ratolins, musaranyes, talpons, etc.) i que, gràcies a l'estudi de les seves egagròpiles podem obtenir informació de la seva alimentació. Però no només això, sabent d'on s'han obtingut les egagròpiles i sabent que el radi de caça d'aquest rapinyaire no és superior als 2km quadrats, també podem obtenir informació sobre les espècies de micromamífers presents a cada territori.
Exemplar d'òliba anellat a les Deveses de Salt.
Però com ho fem? Com identifiquem les espècies de micromamífers dins l'egagròpila? Doncs ho fem mitjançant claus d'identificació basades en els cranis i les denticions, principalment.
Així doncs, vam explicar com funcionen aquestes claus i en vam proporcionar una a cada participant, juntament amb una safata plena d'egagròpiles desfetes, a punt per començar a classificar.
Clau per descarregar.
Fent feina.
Per al participant més jovenet, vam buscar una activitat alternativa: identificar diferents tipus de peces i classificar-les segons el seu nom o tipologia. Dins les egagròpiles no només trobem cranis i mandíbules tot i ser el que busquem normalment. També trobem les costelles, la columna, el fèmur, la tíbia, el peroné, ungles, pèl i totes les parts que conformen qualsecvol mamífer. I no només mamífers! Les òlibes també poden menjar ocells o escarabats, així que podem trobar un crani amb bec de granívor o insectívor, o una cutícula de coleòpter. En resum, pot resultar molt distret identificar i classificar-ho tot plegat!
I més feina.
Va costar una mica agafar el ritme, sempre costa agafar el "truquillo" de les eines noves, però ràpidament vam anar classificant mandíbules, primer separant entre rosegadors i insectívors (els primers amb presència de diastema i els segons sense) i després intentant arribar a espècie.
En total vam trobar 4 micromamífers, dels quals 3 van ser rosegadors i 1 isnectívor. Els rosegadors identificats van ser el talpó comú (
Microtus duodecimcostatus), el ratolí de bosc (
Apodemus sp.) i la rata (
Rattus sp.), i l'espècie insectívora detectada va ser la musaranya comuna (
Crocidura russula).
Mandíbula inferior esquerra de rata (Rattus sp.).
Mandíubla inferior esquerra de ratolí de bosc (Apodemus sp.).
Mandíbula inferior dreta de talpó comú (Microtus duodecimcostatus).
Mandíubla inferior dreta de musaranya comuna (Crocidura russula).
També es va trobar un crani d'ocell identificat com a pardal comú (
Passer domesticus) per la forma i mesura del bec, es mostra a la següent fotografia:
Crani de pardal comú (Passer domesticus).
Estem pendents d'enviar el certificat d'assistència als participants i esperem poder repetir jornades com aquesta! Així doncs, fins la propera! I per més informació no dubteu en demanar-la.
Responsables taller: Carles Tobella i Alba Casals.
Participants: Helena Rodríguez, Joan Serena, Èlia Cabello, Alba Martorano, Karina Rodon, Xavier Sunyer, etc.
