Com alguns vilatans i altres usuaris de les
meravelloses Deveses de Salt ja us haureu fixat, els darrers mesos (de fet els
darrers 5 anys), la zona més a l’oest d’aquest espai natural peri-urbà que
inclou el Pas d’en Prats, els Tres Pins i la zona de la Bassa de les Sorreres,
ha patit certs canvis que l’estan duent a una creixent degradació ambiental! El
darrer dels quals és la presència d’aquestes vaques que, d’entrada poden fer
molta gràcia, però s’han excedit en el temps d’estada a les Deveses i sobretot
en l’ocupació d’espais! Espais que són
patrimoni natural de tots i que perillen de desaparèixer per la pastura i
sobrecàrrega de les vaques....
Des de l’associació El Blauet i juntament amb
el Consorci del Ter i altres organitzacions i particulars preocupats, portem
MESOS, primer perseguint i després esperant respostes i actuacions per part de
l’Ajuntament de Salt, referent a les denúncies i inquietuds que anem a
explicar-vos:
Un projecte d’aquest caire: incloure pastures
de bestiar en espais de conreu i explotacions silvícoles, en un ambient tan amè
i en el fons, tan humanitzat com són les hortes i deveses de Salt, podia
funcionar perfectament: avaluant els espais òptims per a la pastura i els
espais que cal respectar, avaluant també la capacitat de càrrega dels espais i
limitant així el nombre de caps de bestiar. En definitiva mantenir un equilibri
amb l’entorn natural ja existent i propiciant nous hàbitats i la presència de
noves espècies a les Deveses.
El gran problema esdevé quan, per poder
establir aquestes vaques és comença a degradar i fracturar, intencionada i
deliberadament, espais i elements d’interès natural i ecològic: com els marges
no cultivables amb arços i pomeres de més de 30 anys on nidificaven espècies de
papallones rares a Catalunya, zones de brolla i matollar mediterrani amb
espècies de crasses i orquídies protegides, la perifèria de la bassa de les
Sorreres que és l’únic lloc pràcticament de la comarca on cria el gripau
d’esperons, en declivi i protegit a tota la seva distribució i a nivell
Europeu; o per acabar-ho d’arrodonir, instal·lant malla cinegètica al revés,
situant el forat gran i que permet el lliure pas de la fauna salvatge a dalt,
dificultant així el pas d’espècies com el teixó, de presència comprovada dins
d’aquest territori. Per posar alguns exemples.
A més, es tracta d’un espai amb gran
diversitat d’espècies d’ocells nidificants, hivernants i també esdevé un lloc
clau pels migradors, per la influència del riu Ter i la xarxa de basses i recs,
així com la diversitat d’hàbitats en un territori petit. De fet, des de fa més
de 20 anys que a la zona de les Sorreres hi havia situada una estació
d’anellament del Projecte Sylvia de l’Institut Català d’Ornitologia. Una de les
primeres estacions de Catalunya pel que fa a diversitat d’espècies i nombre de
captures, és a dir, de gran interès. Enguany ja no s’ha pogut seguir amb
l’anellament, interrompent així un estudi científic de llarga durada i gran
interès ecològic.
A nivell botànic també és una zona molt
interessant per la seva peculiaritat: combina brolla mediterrània, amb prats
secs i bosc de ribera, a més s’hi troba (o trobava....) una important població
d’orquídies. Gran part d’aquestes espècies esmentades són incompatibles amb la
compactació del terreny que provoca la pastura d’un nombre tant elevat de
vaques, trencant l’equilibri des de baix per als insectes, ocells, mamífers i
tots els grups de flora i fauna.
Portem anys procurant entendre’ns i arribar a
acords amb el propietari de l’espai, que de cares, sempre s’ha mostrat
voluntariós a ser integrador i permetre mantenir l’activitat científica,
preservar els espais i s’ha definit a si mateix com un defensor i amic de les
Deveses. RES MÉS LLUNY de la realitat!
A mesura que s’han anat veient els actes, per
sobre de les paraules, han sorgit les alarmes, una rere l’altre fins arribar al
dia d’avui. Alarma rere alarma, denúncia rere denúncia a la regidoria de Medi
Ambient de l’Ajuntament de Salt, que d’entrada també es mostrava preocupada i
alarmada pels esdeveniments que han anat degradant el patrimoni natural de
tots, comprometent-se a posar-hi fre i buscar solucions. Altre volta, RES MÉS
LLUNY! De la tala i arranjament dels marges de les papallones hem passat a la
pastura de vaques DINS d’espais naturals i no en conreables o silvícoles, de
manera permanent i continuada (de gener-febrer hem passat a gairebé 5 mesos que
hi porten), amb menjadores formigonades i un llarg etc. Tot això amb una
aparent misteriosa llicència de l’Ajuntament.
Demanem, desesperada i contundentment, que
l’Ajuntament de Salt prengui cartes en l’assumpte de manera immediata i
resolutiva, abans que sigui realment tard i perdem tots aquest patrimoni tan
interessant.
Preguem que en feu difusió, és fàcil no veure-hi
més enllà de les vaques si ningú t’ho explica, però... i les orquídies, les
papallones, el siboc, el teixó i el gripau d’esperons, qui els veu?
