Resultats de la 5ª jornada del Sylvia de Salt.

Encara que resten per penjar els resultats de les primeres jornades d’estiu al Sylvia de Salt (en som conscients), actualitzem amb els resultats del dissabte passat, que vam fer la 5ª jornada. Un cop finalitzat el Sylvia d’estiu penjarem una crònica agrupant tots els resultats, fotos i captures destacables de la temporada.

Jove picot garser gros.

Dissabte dia 6 de juliol, les xarxes s’havien muntat la nit anterior i vam començar la jornada a les 7 del matí (havíem quedat a les 6:45 davant de l’església de Sant Cugat per anar tots junts cap a les Deveses).

Durant la jornada.

La primera volta va ser exagerada, amb un total de 45 captures, la majoria de les quals (com passaria al llarg de tot el matí) eren polls de l’any.

Jove de tallarol de casquet començant la muda parcial.

Érem dos anelladors i ens vam poder partir les voltes per revisar les xarxes i així fer-ho de manera més ràpida, sobretot quan va començar a apretar la calor.

En total vam capturar més de 100 ocells, però 4 es van escapar sense anella i 1 va resultar una baixa (malauradament la primera de la temporada). Per tant, es van anellar o controlar 98 ocells de 15 espècies diferents.

Destacar un poll de l’any de picot garser gros (Dendrocopos major) i un poll de colltort (Jynx torquilla). El colltort no es capturava des del 2010, el darrer va ser una femella adulta amb signes de tenir un ou. Aquest és el 16è colltort capturat al Sylvia del Parc de les Deveses de Salt. L’any passat no es va arribar a sentir a la zona on fem el Sylvia però aquest any ja l’havíem sentit cantar algun dia i efectivament, hi han criat.

Colltort recent sortit del niu.

A les 11 ja feia molta calor i feia estona que les voltes a la xarxa es feien cada mitja hora, per evitar insolacions. Tot i això vam començar a recollir les xarxes, donant per finalitzada la jornada, a les 11:30 evitant així que hi hagués cap altre baixa per ofegament o insolació.

Responsables jornada: Alba Casals i Carles Pibernat.

Participants: Glòria de la Paz, Martin Ley i Joan Pibernat.

Crònica del Sylvia de l'lla de Ter, 2ª jornada d'estiu.

Aquest Sylvia ha estat aturat un temps per que el riu baixava amb molta aigua i no permetia el pas a l’Illa. Ara el riu ha disminuït una mica de cabal i permet travessar, amb botes altes i vigilant una mica, cap a les xarxes situades dins de l’Illa.

La vegetació està exuberant i en ràpid creixement, sobretot els esbarzers i l’herba, que hem hagut de netejar per a poder col·locar de nou les xarxes (aquest hivern l’estació es va desbrossar desmesuradament i patíem per si podríem tornar-hi a anellar en condicions).

Pit-roig de l'any fent la muda parcial.  © Ricard Busquets.

Jornada assolellada i amb una temperatura que va anar pujant des dels 18 ºC inicials, als 24 ºC a les 10 del matí fins als 28 ºC a les 12 del migdia que, tot i estar a l’ombra, ens van fer suar força.

Un dels collverds de la jornada. © Ricard Busquets.

En total es van capturar 57 ocells de 13 espècies diferents, una jornada bastant fluixa tenint en compte l’època a la que estem, un moment en que la majoria de polls ja han sortit del niu. Descatacar la captura d'un ànec collverd i la recaptura de 3 ocells del mateix dia.

Amb els resultats de les properes jornades (si es poden realitzar sense cap imprevist) podrem deduir si aquests ocells “que falten” són postes retraçades o simplement perdudes i no reposades. No hem d’oblidar que aquest any ha estat molt plujós i per tant amb crescudes importants del riu, hàbitat on se situa aquesta estació d’anellament.

Responsable jornada: Hubert Mas

Participants: Ricard Busquets.

Resultats del mostreig d'amfibis de maig a les Deveses de Salt.

Durant el mostreig d'amfibis del mes de maig es va incorporar un nou punt reproductiu als 25 que ja es mostrejaven. Es tracta d'una bassa de nova creació recentment inundada que va començar a rebre aigua el dia 19 d'abril. Després de 28 dies ja es van poder observar larves de granota pintada desenvolupant-s'hi.

Mostrejant a la bassa nova.

D'entre les nostres espècies d'anurs, la granota pintada és la que presenta una eclosió dels ous més ràpida i també ho és el desenvolupament larvari (fins a la metamorfosi); que es pot produir en només 30-45 dies després de l'eclosió de l'ou. Per tant, la colonització del nou punt reproductiu ha estat molt ràpida per part d'aquesta espècie. Amb els resultats dels següents mostrejos sabrem si d'altres espècies també han colonitzat la bassa i l'aprofiten per reproduir-se.

Metamòrfic de granota pintada.

El passat 24 de maig, durant la sortida nocturna de descoberta d'amfibis que es va organitzar a Girona i que es va acabar desplaçant a Salt, vam trobar una femella adulta de gripau d'esperons, que com la resta d'observacions d'aquesta espècie a les Deveses de Salt va ser a la zona de la bassa de les sorreres. Durant el mostreig diürn també s'hi va trobar larves d'aquesta espècie, compartint hàbitat amb les larves de tòtil, granota verda, pintada i reineta (de les que també hi havia algunes postes encara per eclosionar).

Gripau d'esperons durant la jornada de Descoberta d'Amfibis.

També a les sorreres vam tenir la sorpresa de trobar-hi larves de tritó palmat, després de que al març s'hi localitzés l'espècie per primer cop al trobar un mascle adult dins de l'aigua.

Larves de tritó palmat i granota verda.

El tritó palmat també s'ha reproduit a una altre bassa on fins aquest mes passat no l'havíem localitzat. Es tracta d'una bassa petiteta i de règim hídric temporal on es van poder observar un gran nombre de larves de tritó palmat, a part de larves de tòtil, granota verda i granota pintada. Les larves de tritó palmat tenien mides corporals molt diverses, però encara tenien unes brànquies molt desenvolupades fet que fa pensar que encara no s'estaven preparant per fer la metamorfosi i la consegüent vida terrestre.

Mostrejant a la bassa dels tritons.

A part dels amfibis, també vam poder gaudir de diverses espècies d'invertebrats com els gèrrids, una família d'insectes depredadors que es caracterítzen per tenir la capacitat de caminar per sobre l'aigua. També altres individus de la família notonecta i algunes aranyes del gènere Pirata, entre d'altres.

Pirata piraticus transportant l'ooteca.

Responsable jornades:  Montserrat Fabregat.

Participants: Gerard Dalmau, Cristina Fernández, Marc Montenegro.

Primera revisió de nius de nocturnes.

El cap de setmana passat, aprofitant que tocava voltar pel camp, Televideo Clavé ens va deixar furgoneta i escala per anar a revisar alguns nius.

Voluntaris en acció.

Per ara només s'han revisat 4 caixes i 2 cistelles i cap d'elles ha estat ocupada per les espècies esperades (és el primer any, no desesperem!). Això si, en dues caixes de xot (X1 i X2) han criat estornells i mallerengues carboneres, respectivament.

Els estornells ja els vam veure entrant i sortint uns dies enrere i quan vam pujar al niu només quedava un ou no fecundat. Les mallerengues en canvi va ser una sorpresa i encara hi havia els 4 pollets al niu. Feinada que van tenir els pares per entapissar un niu tan gran per elles, tot ple de molsa com s'observa a la foto.

Niu de xot ocupat per mallerengues.

Pollet de mallerenga carbonera.

D'altre banda, des de fa uns anys tenim controlades algunes parelles d'òliba i una d'elles té tres pollets de molts pocs dies d'edat. Quan sigui el moment tornarem per anellar-los i agafar mostres d'egagròpiles que s'analitzaran posteriorment.

Pollets d'òliba al niu.

Esperem poder revisar la resta de nius durant els propers dies i anar-vos informant del que trobem.

Inici del Seguiment de Micromamífers (SEMICE) a peu de Rocacorba.

El passat dijous dia 30 de maig vam anar a buscar les trampes que ens proporciona el Museu de Granollers per poder realitzar els mostrejos i divendres anàvem a mirar el lloc per col·locar-les.

La riera.

El punt que hem triat és al peu de la muntanya de Rocacorba, just creuant la riera que porta el mateix nom. Es col·loquen 36 trampes tipus Sherman i Longwort intercalades en una quadrícula de 6x6, separades 15 metres cada una.

Trampa Sherman.

Les vam posar de tal manera que quedaven algunes arran de camí, algunes arran de riera, al mig del camp i a dins de bosc (ocupant diversos hàbitats). L'esquer utilitzat és una pasta de tonyina amb farina i un troç de poma, de tal manera que es puguin veure atrets tan els rosegadors (ratolins i talpons) com els insectívors (mussaranyes).

Ratolí de bosc (Apodemus sp.)

Es van fer 5 mostrejos seguits, és a dir 2 dies i mig (matí i nit), de tal manera que vam fer dissabte, diumenge i dilluns.

La Judit amb una de les captures.

Els resultats van ser bastant inferiors als esperats, per no dir depriments. Desconeixem les causes (pot ser sigui error nostre), però el nombre de captures va ser exageradament baix amb només 3 ratolins de bosc (Apodemus sp.) en total. Restem a l'espera d'una valoració dels experts per saber què caldrà fer.

Un altre dels individus capturats.

Mentre estant, vam aprofitar que erem allà i que la riera ens proporcionava una bona diversitat de papallones per aprendre'n una mica més. En Carles és l'entès i ens ajudava amb la guia i el caça-papallones.

L'Àlex fotografiant Limenitis reducta.

Les espècies que vam poder observar durant les estades a la zona es llisten a continaució:

Gonepteryx cleopatra

Gonepteryx rhamni

Lasiommata megera

Pararge aegeria

Limenitis reducta

Lycaena phlaeas

Maniola jurtina

Lybithea celtis

Pieris brassicae

Artogeia rapae

Artogeia napi

Iphiclides podalirius

Vanessa atalanta

Vanessa cardui

Polygonia c-album

 

Limenitis reducta.

 

Limenitis reducta.

Gonepteryx rhamni.

Artogeia napi.

Maniola jurtina.

Polygonia c-album.

Pararge aegeria.

Artogeia rapae.

Lasiommata megera.

A la tardor hi tornarem, a veure si tenim més sort, i sinó la primavera que ve! Abans de descartar el punt o decidir que a penes hi ha micromamífers haurem de mostrejar una mica més ja que es tracta d'un grup d'animals molt fluctuant i on un any no n'hi ha gairebé cap al següent poden ser-hi a desenes.

Descoberta d'amfibis a les Hortes de Santa Eugènia (basses de nova creació).

El divendres 24 de maig vam fer la darrera de les jornades Portes Obertes previstes per aquesta primavera amb el Consorsi Alba-Ter.

La Montse fent la xerrada.

Vam quedar a les 9 del vespre al pàrquing del costat de les basses i quan ja hi erem tots la Montserrat va estrenar la jornada amb una petita introducció sobre els amfibis que podem trobar a la zona. Tòtil, gripau comú i corredor, granota verda, pintada i reineta. Aquesta última la vam poder veure ja que un dels participants n'havia recollit una a la carretera la nit anterior i la duia per alliberar-la a les basses (això és una acció que no es recomana de fer, encara que ens sembli que un animal va perdut per la carretera ell ja sap on va i alguns les utilitzen perquè no tenen més remei però altres fins i tot les escullen per facilitats de desplaçament, és tan simple com esquivar-los).

Amplexus de reinetes. Foto d'arxiu.

Després de l'explicació ens vam endinsar cap a les basses de nova creació i el primer que vam veure va ser un enganyapastors volant sobre el Ter, ja ben entrants en el crepuscle. Feia fresqueta i força vent, tot i la mica de pluja que havia caigut hi havia poca humitat i les condicions no eren massa favorables pels amfibis (sobretot per la fred que els impedeix moure's amb fluidesa i el vent que els asseca la pell). Tot i això vam poder sentir cors de granota verda i reineta, a més d'algun tòtil aïllat.

Tòtil a les Deveses de Salt.

Per més que vam buscar no vam poder trobar cap amfibi pels recs de les hortes o circulant pels camins. Ens vam haver de conformar amb els cants.

Alguns es vam quedar amb les ganes de veure alguna cosa més en directe i com que s'havia de muntar l'estació d'anellament a Salt per l'endemà ens van acompanyar i vam dedicar una estona a buscar amfibis per les Deveses, que tot i les males condicions d'aquell vespre, tenim més conegudes i sempre és més fàcil trobar algun individu.

La Montse donant explicacions.

Ja pel camí vam trobar els primers amfibis, després vam aixecar algunes pedres i ràpidament vam trobar més cosetes interessants. Una serp verda que ens va costar d'identificar, ja que una làmina blava li cubria l'ull habitual, senyal de que estava començant el procés de muda de la pell.

La serp verda fotografiada l'endemà, amb millor llum.

En total vam trobar tòtil, gripau corredor, gripau comú i gripau d'esperons! Aquest últim ens va alegrar la nit, costa de veure i és espècie d'interès per el projecte que s'està duent a terme a Salt.

Gripau corredor a Salt.

Gripau comú a Salt.

Gripau d'esperons a Salt.

I amb el gripau d'esperons vam donar per acabada la jornada. Queda clar, que l'any que ve quan repetim jornades d'aquest tipus hauran de ser a les Deveses de Salt, un espai del que tenim major coneixença i on està més que assegurada una important densitat i diversitat d'amfibis.

Resultat del mostreig d'amfibis dels mesos de març i abril.

Els darrers mesos de març i abril, es va continuar amb els mostrejos i seguiment dels amfibis al Parc de les Deveses de Salt. Després de que les pluges del mes de març deixessin ben regades les comarques gironines, a les Deveses hi havia aigua gairebé arreu dels 25 punts reproductius detectats. Alguns d’ells amb règim hídric temporal, s’han omplert, i l’aprofitament d’aquests per part dels amfibis s’ha fet evident. Es van poder observar postes de granota pintada, gripau comú, reineta i de gripau d’esperons després de les fortes pluges de principi de març. A més a més també es va trobar una larva de salamandra i un mascle de tritó palmat en un punt reproductiu diferent, i força allunyat de la zona on fins aquell moment s’han anat detectant. El dies de pluja són molt ben rebuts per els amfibis, ja que aprofiten per eixir dels seus refugis en busca d’aliment i territori.

Posta de gripau d'esperons.

Els gripaus d’esperons adults tampoc van fer mala cara a les pluges i vam poder observar dos adults el passat mes de març. El primer es va veure durant la realització de l’escolta de cants del punt reproductiu on van fer la posta, i el segon durant la realització del transsecte 1, en una zona molt propera a aquest mateix punt reproductiu. El gripau d’esperons te uns requeriments d’hàbitat força específics, sobre tot si el comparem amb altres especies més generalistes com el gripau comú, ja que necessita de terrenys molt tous i sorrencs per enterrar-se. Es per això que moltes vegades es poden trobar lligats a un únic punt reproductiu, a falta d’aquestes condicions en el terreny. I aquest podria ser-ne el cas a les deveses de Salt, on s’han detectat els adults sempre a les proximitats de la mateixa bassa.

Gripau d'esperons a les Deveses de Salt.

El cens auditiu en els diferents punts reproductius va ser força animat, escoltant-se els primers mascles en zel de reineta, al llarg del mes de març, formant alguns cops cors força nombrosos amb un total d’entre 7 i 10 individus cantant en una mateixa bassa.  La granota verda en canvi, no es va deixar sentir fins a mitjans del mes d’abril, cosa que ja concorda amb la seva fenologia reproductiva una mica més tardana que la de la reineta.

Així doncs el grup de les granotes tot just ara comença amb la “bogeria” de la reproducció, que es produeix en època més estival. En canvi com a curiositat,  durant el mes de març encara van poder observar-se els últims adults de gripau comú en amplexus, però a finals d’abril la majoria de mascles trobats ja no presentaven les callositats nupcials fosques, típiques en època reproductiva, o bé estaven desapareixent. Aquestes callositats se’ls hi desenvolupen als tres primers dits de les mans, i els serveixen per abraçar la femella amb fermesa durant l’amplexus.

En el següent quadre es presenta el resum d’espècies detectades en el mostreig amb salabre dels punts reproductius.

Març:

Abril:

A part dels amfibis, també van haver-hi altres sorpreses durant els mostrejos. El dia 26 d’abril es van trobar quatre exemplars més de l’aranya aquàtica Dolomedes fimbriatus, aproximadament a uns 500 metres de la primera bassa on es va localitzar aquesta espècie. També vam gaudir d’altres espècies d’aranyes com aquesta de la família Thomisidae, anomenada comunment com aranya cranc, degut a la llarga mida dels dos primers parells de potes, que també són més fortes que la resta, i a la seva capacitat per desplaçar-se lateralment.

Exemplar de Dolomedes fimbriatus.

Exemplar del gènere Thomisidae. © Marc Montenegro.

Es van poder observar també diversos macroinvertebrats amb especial abundància de larves de libel·lúlids, però també d’altres com larves  d’efemeròpters. En aquests últims la fase larvària és aquàtica, però un cop adults la seva vida es molt curta, només d’hores o dies, i d’aquí li prové el nom, ja que ephemeros, en grec, significa que viu un dia.

Larva del gènere Dytiscus.  © Marc Montenegro.

Per finalitzar les jornades, en uns tolls formats per les roderes dels cotxes, es va trobar també una femella d’anostraci, una macroinvertebrat  que en realitat es tracta d’un dels crustacis més primitius de la nostra fauna, i viuen en ambients aquàtics temporals.

Femella d'anostraci. © Marc Montenegro.

Sargantaner gros (Psammodromus algirus) enfilat al cap de la Montse a l'hora de plegar. © Marc Montenegro.

Responsable jornada: Montserrat Fabregat i Marc Montenegro.