Associació El Blauet
assocgirona@gmail.com

dimarts, 31 de juliol del 2012

Seguiment i anellament de xoriguers a la Torre de Vilafreser, Pla de l’Estany.

Des del 2010 que es realitza el seguiment d’una parella de xoriguer comú (Falco tinnunculus) a la Torre de Vilafreser.

Es tracta d’una torre de vigilància d’origen romànic, de 18 metres d’altura i datada del segle XIII que es troba situada en una vall, emplaçament poc habitual per una torre destinada a la guaita però que, en aquest cas, tenia una raó de ser. Algunes torres se situaven en valls per tal de guanyar seguretat davant dels bandolers i durant les èpoques de guerra. La Torre de Vilafreser es troba situada al Camí Ral que portava des de França a Girona i a més mantenia contacte amb la Torre de Fellines, al Turó de Fellines, Vilademuls. També s’havia emprat el primer pis per guardar el gra que es produïa pels voltants, explica la gent del poble. Amb el pas dels anys, s’han afegit construccions més modernes entorn de la torre, així com un habitatge, quadres0 per al bestiar i un parell de coberts, tot i que actualment no hi viu ningú.

En tot el conjunt de construccions, però principalment a la torre, s’hi troba una gran diversitat d’espècies d’ocells criant: des de diverses parelles d’oreneta vulgar (Hirundo rustica), pardal comú (Passer domesticus) i pardal xarrec (Passer montanus) fins a la parella de xoriguer comú (Falco tinnunculus) o una parella d’òlibes (Tyto alba) que es troba a l’interior de les quadres.

Poll de xoriguer comú.

A més, i com a curiositat, l’any passat es va trobar un poll, molt crescut, de gamarús (Strix aluco) al peu de la torre. També es va anellar i es va deixar allà, en un lloc segur, ja que no es va poder localitzar el suposat niu. Per tant, tot apunta que, almenys durant el 2011 va criar una espècie de rapinyaire diürn (el xoriguer) i dos de rapinyaires nocturnes, l’òliba i el gamarús.

Poll de gamarús nascut a la Torre el juny de 2011.

Els ocells rapinyaires solen ser molt territorials i exceptuant les espècies que crien o poden criar en colònia, no toleren la proximitat d’altres individus, siguin o no de la seva espècie. En el cas de la parella de xoriguers i la parella d’òlibes no ha d’haver-hi cap problema, ja que comparteixen hàbitat però no horaris, eliminant així qualsevol conflicte que puguin tenir, però el cas de les òlibes amb presència de gamarús no deixa de ser estrany i poc habitual, i potser explicaria que encara avui no s’hagi detectat cap posta de les òlibes que finalitzés amb èxit.

Polls de xoriguer comú anellats.

Enguany es va tirar a terra un cobert que tocava amb la part frontal de la torre, deixant a més alçada aparent tres forats que quedaven just per sobre i els xoriguers han passat de criar a la part més alta i inaccessible de la torre a un d’aquests forats, situats a uns 10 metres del terra.

Àlex Fonollosa accedint al niu.

Un equip format per l’Alba Casals com anelladora responsable, Àlex Fonollosa com a escalador qualificat i Laia Fontoura, Adrià Bellvert, Neus Farriol i Josep Torrent (propietari de la torre) com a ajudants, va accedir al niu el passat 8 de juny. Es va verificar el nombre de polls i la bona condició física d’aquests. Al niu hi havia un total de 4 polls, dos mascles, una femella i un de sexe indeterminat, dels quals només 3 es van poder anellar (el forat era més profund del que semblava a simple vista i no es va poder accedir al quart poll). També es va capturar i anellar el mascle adult.

Àlex Fonollosa i Alba Casals amb els polls.

Amb això pretenem obtenir informació sobre la destinació final d’aquests polls, després de la dispersió juvenil. A finals d’estiu, marxaran a buscar un territori on instal·lar-se i si poden, criar l’any que ve, però també poden morir atropellats o per culpa d’una línia elèctrica. En qualsevol dels casos, si algú els troba o es recapturen mitjançant les tècniques per l’anellament científic, ens poden donar molta informació.

Alba Casals Mitjà.


divendres, 27 de juliol del 2012

Jornada del projecte limícols 26/07/2012


El dijous dia 26 de juliol es va realitzar una quarta jornada pel mes de juliol. Tot i el poc èxit amb la disposició de les xarxes de la jornada anterior, es van situar les 6 xarxes de manera similar però aquest cop desplaçades sobre una zona amb aigua  (profunditat màxima d’aproximadament 15 cm).

Mentre s’acabava de muntar la bateria ja hi va caure el primer ocell, un corriol petit (Charadrius dubius) de segon any, al que més tard se li va sumar un ocell de l’any de la mateixa espècie.


Montserrat Fabregat anellant un corriol petit.

D’altre banda, entre la segona i la tercera batuda es van capturar 4 valones (Tringa glareola), que ja sumen 14 en el total de totes les jornades. Recordem que a Catalunya, els anys bons, no se n’anellen gaires més de 20 ( font: SIOC).


Fernando Ruedas alliberant una valona anellada.

Finalment es van capturar i anellar dos ocells més, una femella adulta d'ànec collverd (Anas platyrhynchos) i una xivitona (Actitis hypoleucos).


Fernando Ruedas amb la xivitona.

Per saber l’edat dels ocells utilitzem principalment el plomatge. Segons el desgast o el disseny de les plomes podem saber si es tracta d’ocells nascuts aquell mateix any, el darrer, o anteriors (és a dir de més de dos anys d’edat).  Altres factors com ara el color de les potes i el bec  també són de gran ajuda per determinar l’edat.


Ales de xivitona.


Ales de corriol petit.

Tot i això, trobem espècies més fàcils de datar que d’altres, que poden arribar a ser realment complicades, ja sigui per què a totes les edats tenen plomatges amb dissenys molt similars o bé per la manca d’informació i experiència. No obstant intentem aprendre’n cada dia més i així acabar resolent totes aquestes dificultats.


Responsable jornada: Alba Casals.


Socis participants: Montserrat Fabregat i Fernando Ruedas. 





dissabte, 21 de juliol del 2012

Jornada del projecte limícols 20/07/2012


Divendres dia 20 de juliol es va tornar a l’Estany de Sils. Entre una jornada i una altre el nivell d’aigua de l’Estany va disminuint notablement, pel que es va decidir disposar les xarxes de manera molt diferent als dies anteriors.

Durant el mes de maig es van realitzar dues sessions de migració prenupcial on les xarxes es van situar a la banda més a l’est de l’estany, disposades en dos bateries paral·leles de 3 xarxes cada una. Es va capturar un total de 14 ocells entre les dues jornades.

Disposició de les xarxes els dies 13 i 18 de maig.


Al mes de juny no es va trepitjar l’estany fins que a principis de juliol, quan va començar de nou el moviment de limícols en migració, es van planificar noves jornades.

La superfície recoberta per aigua havia disminuït notablement pel que es va tornar a canviar la disposició de les xarxes, situant-les en bateria al mig de l’estany, entre les dos illes situades més al nord i que més disten entre elles. Un cop més va ser un èxit, amb un total de 19 captures.

Disposició de les xarxes els dies 12 i 19 de juliol.


Tornant al dia 20 de juliol, consecutiu a la jornada anterior, es va canviar la disposició de les xarxes, situant una bateria de 6 xarxes entre l’illeta del mig i la que es troba al sud-oest de l’estany. Es va decidir així perquè l’aigua restant es dividia en dues zones, quedant la bateria entremig d’aquestes i tallant per tant tot el pas entre una bassa i l’altre.

Disposició de les xarxes el dia 20 de juliol.


Tot i l’atractiu inicial de la nova disposició, tan sols es va capturar una xivitona (Actitis hypoleucos), espècie ja present el dia anterior i que encara no s’havia capturat. A la tercera volta va tornar a caure el mateix ocell, que es va alliberar allà mateix.



La xivitona capturada i recapturada al cap de dos hores.

També es va capturar un poll de camesllargues (Himantopus himantopus) en mà, ja que encara no volava, i també es va anellar. Esperem rebre alguna recuperació dels camesllargues anellats. Es tracta d’una espècie prou confiada que deixa apropar-se bastant i tots els individus s’han anellat amb anelles del model 5, que tot i ser metàl·liques i no de lectura a distància, són prou grans com perquè algun ornitòleg ben equipat i amb bona vista en pugui llegir la numeració.


Poll de camesllargues anellat.

Ja al fer la primera batuda, passades les 22:00h, es va detectar menys moviment de l’habitual, no obstant això dues hores abans s’havia revisat i comprobat la presència de limícols a la zona d’anellament, per tant, dona per pensar que potser els ocells haurien escarmentat el dia anterior i tot i la nova disposició, al veure’ns entrar a l’estany haurien extremat precaucions acostant-se i quedant-se als marges, o bé desplaçant-se a una altre zona, fora de la perifèria de mostreig.


Grabi de Jesús amb la xivitona anellada.


Jordi Burch amb el poll de camesllargues.

Vista la falta d'èxit amb els limícols i aprofitant que voltaven per allà es van capturar i anellar dos xots (Otus scops) amb una xarxa elàstica per rapinyaires, una femella reproductora i un juvenil.


Femella reproductora de xot.


Ala de la femella.


El xot jovenet amb les "orelles" aixecades.


Clara Lozano amb un dels xots anellats.


Responsable de la jornada: Alba Casals.


Socis participants: Clara Lozano, Jordi Burch, Quim Martínez i Laura Lorente.


divendres, 20 de juliol del 2012

Jornada del projecte limícols 19/07/2012


Dijous dia 19 de juliol es va realitzar la segona jornada d’anellament de limícols en migració postnupcial a l’Estany de Sils.

A les 20:00h ja erem allà, per veure com havia quedat el nivell de l’aigua i observar els moviments dels limícols per així disposar les xarxes de la millor manera possible.

Es van detectar 5 espècies de limícols: cames llargues (Himantopus himantopus), corriol petit (Charadrius dubius), xivita (Tringa ochropus), xivitona (Actitis hypoleucos)  i valona (Tringa glareola).

 Una de les valones anellades.

Finalment, al capvespre es va muntar la mateixa bateria de 5 xarxes que s’havia muntat l’anterior jornada i una xarxa independent a l’altre costat, resultant així un total de 78m de xarxa.

Els ocells trets de les xarxes es van posar en bosses de roba per treure’ls de l’estany i després es van dipositar en caixes de cartró a l’espera del seu processat.


Hubert Mas disfrutant dels primers ocells.   Laura Lorente, l'apuntadora de la jornada.

Es va capturar un total de 9 ocells, tots ells limícols de 3 espècies diferents: 2 camesllargues (Himantopus himantopus) juvenils, 4 corriols petits (Charadrius dubius)  i 3 valones (Tringa glareola).


Camesllargues juvenil, nascut aquest mateix any.


Corriol petit adult.

Els dos primers ocells, un corriol juvenil i un de segon any, van caure a la bateria quan encara erem dins l’Estany muntant la sisena xarxa, a les 22:00h.

Els van seguir els dos camesllargues i  dues valones a la següent batuda. A l'última batuda es va capturar una altre valona i dos corriols petits.


Elisabet Tetas amb un camesllargues.


Fernando Ruedas amb un corriol.

Les 3 valones es van datar com a individus de segon any, és a dir nascuts l'any passat. Els corriols van ser dos juvenils de l'any, un individu de segon any i un individu adult, és a dir de més de dos anys de vida.

Laura Lorente amb una valona.

Cal destacar la importància que poden tenir aquestes captures. A Catalunya s'anellen un màxim de 25 valones cada any, alguns anys moltes menys, per tant qualsevol individu capturat ens pot aportar molta informació, per exemple, la valona portadora d'anella italiana de la qual ja tenim més informació que aviat compartirem.

Una última foto i fins la pròxima!

Problemes tècnics finalitzant la jornada.


Responsables de la jornada: Hubert Mas, Gerard Dalmau i Alba Casals.



Socis participants: Montserrat Fabregat, Laura Lorente, Elisabet Tetas, Fernando Ruedas.


divendres, 13 de juliol del 2012

Jornada del projecte limícols 12/07/2012


Dijous dia 12 de Juliol del 2012 es va dur a terme la primera jornada d’anellament de limícols en migració postnupcial.

Els dies previs s’havien detectat almenys tres espècies diferents de limícols, dos de reproductores a l’Estany: cames llargues (Himantopus himantopus) i corriol petit (Charadrius dubius), i una de migrant:  la xivita (Tringa ochropus).

Al capvespre es va muntar una bateria lineal de 5 xarxes japoneses especials per limícols. A partir del crepuscle es va fer una batuda cada hora per tal d’empènyer cap a la bateria els ocells que hi haguès a les aigües someres.

Els ocells trets de les xarxes es van posar en bosses de roba per treure’ls de l’estany i després es van dipositar en caixes de cartró per tal d’evitar-los problemes i rampes a les potes.


Corriol petit a la xarxa.

                                                                                              
Taula d'anellament.

Es va capturar un total de 10 ocells, 8 dels quals eren limícols de 2 espècies diferents: camesllargues (Himantopus himantopus)  i corriol petit (Charadrius dubius). Les altres dos captures van ser d'una femella adulta d’ànec collverd (Anas platyrhynchos) i un individu adult de polla d’aigua (Gallinula chloropus).

                                        
Femella adulta d'ànec collverd.


Polla d'aigua.


Corriol petit.


Corriol petit juvenil a dalt i adult a sota.

L’únic camesllargues que es va capturar va resultar ser un poll de l’any, amb el plomatge encara en creixement, la qual cosa confirma i reafirma la reproducció d’almenys una parella a l’Estany de Sils durant aquest 2012.



Juvenil de camesllargues.

De corriols petits se’n van capturar 7, disminuint a cada batuda el nombre de captures (4 individus a la primera batuda, 2 a la segona i 1 a la tercera). D’aquests 7 individus, 1 va resultar un juvenil de l’any, 2 individus de segon any i 4 individus aparentment adults. A part del juvenil de l’any es van identificar tres femelles amb presència de placa incubatriu en regressió, quedant per tant, com a probable nidificant de l’Estany de Sils.


Laura Lorente alliberant l'ànec collverd.

Finalment no es va capturar cap individu de l’espècie migrant i per tant de major interès: la xivita. Esperem poder realitzar una altre jornada durant els pròxims dies, sempre i quant el nivell d’aigua i la presència d’ocells ho faci favorable.

Clara Lozano


Laura Lorente



Montserrat Fabregat.


Responsables de la jornada: Miguel Á. Fuentes, Gerard Dalmau i Alba Casals.


Socis participants: Montserrat Fabregat, Laura Lorente, Clara Lozano, Elisabet Tetas, Fernando Ruedas.


dimecres, 11 de juliol del 2012

Busquem material per fer caixes niu

En breus volem proposar un taller de caixes niu per tal que ens ajudeu a construir-les i després anar tots plegats a penjar-les.

La idea és poder fer caixes niu tant per passeriformes, és a dir ocells petits, com per rapinyaires tipus xoriguer comú, mussol comú, gamarús, xot...

Problema? La fusta és cara, sobretot la fusta bona. Per això demanem que si algú en té per casa en desús ens la pugui donar. Per exemple, si els llistons són prou amples, els palets de magatzem poden anar molt bé. 


Les característiques de la fusta han de ser les següents:

  • Amplada mínima dels llistons: 12-15 cm
  • Gruix dels llistons: Entre 1 i 2 cm aproximadament
  • Fusta massissa, per exemple de pi, però no tipus aglomerat.

A continuació alguns dels models que es pretenen construir:

    

     

   


No dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres si creieu que podeu col·laborar!




dilluns, 9 de juliol del 2012

Jornada del projecte aligots 08/07/2012


Dins el marc del Projecte aligots i en data 08/07/2012 s'ha capturat un nou individu d'aligot comú a la sorrera de Sant Jordi Desvalls.

Durant les 4 hores de trampeig es van detectar un total de 4 aligots (Buteo buteo), 2 falcons mostatxuts (Falco subbuteo), 1 milà negre (Milvus migrans) i 1 xoriguer comú (Falco tinnunculus).

Enguany s'han capturat 11 individus (operant des del 10 de març), 10 adults i 1 subadult, dels quals s'ha determinat que 6 eren mascles, 4 eren femelles i 1 indeterminat. 

L'equip sempre es composa de mínim dues persones qualificades per la captura i manipulació de rapinyaires, per tal de garantir un treball acurat i precís.


Clara Lozano amb l'individu capturat. Mesurat, marcat i a punt per ser alliberat.


Socis participants: Montserrat Fabregat i Clara Lozano.