Associació El Blauet
assocgirona@gmail.com

dijous, 28 de novembre del 2013

Anellament a les menjadores de les Hortes de Cal Marquès, Salt (24/11/2013)

El diumenge 24 de novembre vam tornar a anellar a les menjadores de les Hortes del Marquès. Tan sols feia una setmana de la darrera jornada i això sol perjudicar el nombre de captures, ja que els ocells estan més escarmentats, però som uns impacients i alguns dels aprenents es preparen per pujar a l'imminent examen d'anellador que convoca l'ICO, així que dissabte al vespre vam muntar 11 xarxes i 4 més a primera hora del diumenge, en total 15.

Fotografiant un pardal xarrec.

Amb una temperatura de 5ºC i força vent, a primera hora les xarxes ja s'anaven omplint, tant les de les menjadores com les que no. Al llarg del matí es van capturar 75 ocells de 17 espècies.


En total es van capturar i anellar 5 repicatalons (Emberiza schoeniclus) i 2 bitxacs comuns (Saxicola torquata), un mascle adult ja anellat dos anys enrere i un jove de l'any.  També un cargolet (Troglodytes troglodytes) per primera vegada a aquesta estació! Un jove, segurament en dispersió.

Un dels repicatalons anellats.

Els més joves també s'ho van passar bé.

L'espècie més capturada va ser el pardal xarrec (Passer montanus) amb 15 captures, més abundant a la zona que el pardal comú (Passer domesticus) que tan sols es van capturar 4 exemplars. Les dues espècies aprofiten les menjadores per fringíl·lids i mallerengues i també s'hi atipen.

Verdum, també entrant a les menjadores.

Mallerenga carbonera.

A les menjadores també hi entren cotxes fumades (Phoenicurus ochruros), pit-roigs (Erithacus rubecula) i cueretes blanques (Motacilla alba), entre d'altres, així que a partir d'ara també hi posarem grameroles o cucs de la farina, un aport més atractius per aquestes espècies.

Tots concentrats.

D'aquí unes setmanes hi tornem, ja us informarem!


Responsable jornada: Alba Casals.

Participants: Àlex Fonollosa, Carles Tobella, Cristina Mora, Carles Pibernat, Laura Tort, Cristina Bonet, Francesc Dalmau, Miquel Casals, etc.


dimecres, 27 de novembre del 2013

Jornada d’anellament al polígon industrial Mas Xirgo, Girona (16/11/2013).

El dissabte 23 de novembre es va portar a terme una jornada d’anellament a una parcel·la del polígon industrial de Mas Xirgo, als solars que queden entre la Toyota i l’Iquodrive, aprofitant la presència de fringíl·lids que en aquesta època de l’any cerquen les llavors de les plantes que creixen en aquestes parcel·les sense edificar. Sobretot dues espècies de plantes ruderals al·lòctones: l’Aster pilosus i el Solidago sp. (de la família de les Asteràcies) provinents d’Amèrica del Nord, però també un nombre considerable de cards, que de fet és l’espècie que dóna el nom, tan en català com en llatí, a les cardines (Carduelis carduelis).  

Situació de la zona d'anellament. Font: ICC; modificat per Alba Casals. Escala 1:25.000

Els darrers dies, s’havia observat a la zona un passerell gola-negre, ocell originari del centre i nord d’Europa i amb molt poques cites homologades a Catalunya i, per descomptat, la primera a Girona.  L’espècie Carduelis flammea s’ha dividit recentment en dues espècies:  Carduelis flammea que cria més al Nord d’Europa, Rússia i Canadà i Carduelis cabaret que cria al centre-nord de l’Europa occidental, dues espècies molt similars entre si, però amb lleugeres diferències en el plomatge.   Per aquest motiu ens va semblar interessant fer una jornada d’anellament  a la zona i mirar de capturar l’ocell, per poder determinar amb exactitud de quina espècie es tractava i qui sap si obtenir-ne més informació en un futur.

El passerell gola-negre, un jove de l'any. © Hubert Mas.

La jornada, dirigida per anelladors experts, es va organitzar conjuntament amb l’Associació Pela-roques i hi van participar unes 20 persones en total, entre actius i espectadors.

Retrat del passerell. © Hubert Mas.

I l'ala on s'aprecia la muda parcial. © Hubert Mas.

Vam col·locar un total de 8 xarxes i vam fer servir reclam. A la primera volta, encara a trenc d’alba, és quan es van capturar el total d’ocells de la jornada (9 de 8 espècies diferents) i la nostra sorpresa va ser que entre aquests es trobava el Carduelis sp. en qüestió! Després de ser observat, mesurat, anellat i fotografiat es va confirmar que es tractava d’un Carduelis cabaret, un jove de 1r any. Després es va deixar anar en bones condicions, igual que la resta de captures.

Cogullada vulgar. © Hubert Mas.

L’altre ocell sorpresa va ser una cogullada vulgar (Galerida cristata), també primera captura per la ciutat de Girona! una cotxa fumada (Phoenicurus ocrhuros), una cardina (Carduelis carduelis), un gafarró (Serinus serinus), dues mallerengues carboneres (Parus major), un mosquiter comú (Phylloscopus collybita) i un pit-roig (Erithacus rubecula).

Al llarg de les següents batudes a les xarxes, tot i que seguien passant estols de cardines i gafarrons, no van caure més ocells, suposem que a causa de que les xarxes eren molt visibles en un camp tant obert. Mentre estan es van poder observar una femella d'esparver, dos xoriguers i dos aligots sobrevolant la zona.


Responsables jornada: Carles Pibernat, Hubert Mas (autor del text), Grabi de Jesús i Jordi Bermejo.

Paticipants: Miguel Á. Fuentes, Carles Tobella, Alex Fonollosa, Ponç Feliu, etc.


dissabte, 23 de novembre del 2013

Anellament a les menjadores de les Hortes de Cal Marquès, Salt (17/11/2013)

Dissabte a la tarda, després d'anellar a Can Salvatella i tot i la previsió de pluja per l'endemà, sabent que gairebé mai l'encerten del tot, ens vam aventurar a muntar xarxes a les Hortes del Marquès de Salt.

Un dels pinsans anellat. Un mascle.

Aquest any hem posat menjadores per fringíl·lids i mallerengues en un camp d'oliveres, en zona agrícola, i encara que tan sols feia dues setmanes que estaven en funcionament, els resultats van ser molt millors dels esperats! Amb 9 xarxes (8 de 12 metres i 1 de 9 metres) es van capturar 108 ocells! Tres de le xarxes es van situar a les menjadores, la resta entre un cultiu de vímet i cultius de productes africans abandonats.


Les dues primeres hores van ser dures ja que a causa de la pluja havíem de fer batudes a les xarxes constantment, i així evitar que els ocells acabessin empapats en una posició antinatural com és la que adopten a les xarxes un cop capturats, però ens en vam sortir bé!

En Carles treient ocells de la xarxa.

Les espècies més capturades van ser el pardal xarrec (Passer montanus) i el pinsà comú (Fringilla coelebs), seguides d'aprop per la mallerenga carbonera (Parus major) i el mosquiter comú (Phylloscopus collybita), menys aquesta última, anaven eentrant totes a les menjadores. En total es van capturar 17 espècies diferents, la més destacable el repicatalons (Emberiza schoeniclus), el primer anellat enguany a la zona.

El repicatalons anellat.

Es van produir diversos controls d'ocells anellats anys anteriors i només detectats durant l'hivern, principalment mallerengues carboneres, la qual cosa posa de manifest la fidelitat d'aquests ocells al lloc d'hivernada.

Cuereta blanca vulgar.

Més endavant del matí vam patir dues baixes, un pit-roig i una mallerenga carbonera, ocells que segurament ja no es trobaven en les millors condicions i per les inclemències del temps i de l'anellament, desafortunadament, van expirar.

Seguirem omplint les menjadores i fent jornades al llarg de l'hivern. Us anirem informant!


Responsable jornada: Alba Casals.

Participants: Carles Tobella, Cristina Mora i Carles Pibernat.


dimarts, 19 de novembre del 2013

Anellament a Can Salvatella, Girona (16/11/2013)

El dissabte 16 de novembre vam fer una altra jornada d'anellament al bosc de Can Salvatella, a Girona. S'havien muntat un total de 7 xarxes de 12 metres però el fort vent de llevant no va permetre gaires captures.

Tots concentrats amb les mudes.

Muda parcial d'un pinsà comú.

Es van capturar 24 ocells de 10 espècies, molts d'ells controls ja anellats al llarg de jornades anteriors, fet que indica que encara no ha entrat gaire ocell hivernant, però han d'estar al caure!


Al llarg del matí, vam observar diverses vegades un parell d'aligots, sovint simultàniament, és a dir que almenys eren dos de diferents, i cap d'ells portava bandes alars. Encara no tenim cap informació de l'individu marcat 3 setmanes abans, esperem rebre'n aviat!

Mascle de pinsà comú.

Els més jovenets ja en van aprenent!

En breus començarem les jornades d'anellaments centrades a les menjadores, encara que poc ocell, ja vam veure alguna mallerenga carbonera que s'hi parava a agafar cacauets. Us mantindrem informats!


Responsable jornada: Carles Pibernat i Hubert Mas.

Participants: Carles Tobella, Alba Casals, Alba Martorano, Àlex Fonollosa, Daniel Castro, Martí Sala, etc.


divendres, 15 de novembre del 2013

Crònica del Taller per aprendre a analitzar egagròpiles

No és que hagi plogut molt des de llavors, perquè portem uns bons mesos de sequera... però si que han passat força dies des que vam fer el taller per aprendre a analitzar egagròpiles d'òliba a la Factoria Cultural de la Comacros. Però com intentem que no s'ens passi res, i val més tard que mai... aquí va una breu crònica d'aquell dia!

Els participants ben concentrats.

Era el 13 d'octubre i en total vam ser unes 15 persones que ens vam reunir el dia 13 d'octubre a la Coma-Cros, amb moltes ganes d'aprendre, que és el més important!

La jornada es va iniciar amb una introducció al concepte d'egagròpila: són boles de material indigerible que regurgiten algunes espècies d'ocells, principalement rapinyaires però també d'altres espècies com els ardeids (bernat pescaire, martinets, etc), els lànids (capsigrany, escorxador, etc.) o els abellerols; que també s'alimenten de petits animals i per tant es troben amb parts no digeribles com poden ser el pèl, els òssos o restes d'insectes.

Egagròpiles de diferents espècies.

Després ens vam centrar en l'òliba (Tyto alba), una espècie de rapinyaire nocturn que s'alimenta principalment de micromamífers (ratolins, musaranyes, talpons, etc.) i que, gràcies a l'estudi de les seves egagròpiles podem obtenir informació de la seva alimentació. Però no només això, sabent d'on s'han obtingut les egagròpiles i sabent que el radi de caça d'aquest rapinyaire no és superior als 2km quadrats, també podem obtenir informació sobre les espècies de micromamífers presents a cada territori.

Exemplar d'òliba anellat a les Deveses de Salt.

Però com ho fem? Com identifiquem les espècies de micromamífers dins l'egagròpila? Doncs ho fem mitjançant claus d'identificació basades en els cranis i les denticions, principalment.

Així doncs, vam explicar com funcionen aquestes claus i en vam proporcionar una a cada participant, juntament amb una safata plena d'egagròpiles desfetes, a punt per començar a classificar. Clau per descarregar.

Fent feina.

Per al participant més jovenet, vam buscar una activitat alternativa: identificar diferents tipus de peces i classificar-les segons el seu nom o tipologia. Dins les egagròpiles no només trobem cranis i mandíbules tot i ser el que busquem normalment. També trobem les costelles, la columna, el fèmur, la tíbia, el peroné, ungles, pèl i totes les parts que conformen qualsecvol mamífer. I no només mamífers! Les òlibes també poden menjar ocells o escarabats, així que podem trobar un crani amb bec de granívor o insectívor, o una cutícula de coleòpter. En resum, pot resultar molt distret identificar i classificar-ho tot plegat!

I més feina.

Va costar una mica agafar el ritme, sempre costa agafar el "truquillo" de les eines noves, però ràpidament vam anar classificant mandíbules, primer separant entre rosegadors i insectívors (els primers amb presència de diastema i els segons sense) i després intentant arribar a espècie.

En total vam trobar 4 micromamífers, dels quals 3 van ser rosegadors i 1 isnectívor. Els rosegadors identificats van ser el talpó comú (Microtus duodecimcostatus), el ratolí de bosc (Apodemus sp.) i la rata (Rattus sp.), i l'espècie insectívora detectada va ser la musaranya comuna (Crocidura russula).

Mandíbula inferior esquerra de rata (Rattus sp.).

Mandíubla inferior esquerra de ratolí de bosc (Apodemus sp.).

Mandíbula inferior dreta de talpó comú (Microtus duodecimcostatus).

Mandíubla inferior dreta de musaranya comuna (Crocidura russula).

També es va trobar un crani d'ocell identificat com a pardal comú (Passer domesticus) per la forma i mesura del bec, es mostra a la següent fotografia:

Crani de pardal comú (Passer domesticus).


Estem pendents d'enviar el certificat d'assistència als participants i esperem poder repetir jornades com aquesta! Així doncs, fins la propera! I per més informació no dubteu en demanar-la.


Responsables taller: Carles Tobella i Alba Casals.

Participants: Helena Rodríguez, Joan Serena, Èlia Cabello, Alba Martorano, Karina Rodon, Xavier Sunyer, etc.


divendres, 8 de novembre del 2013

Anellament en migració post-nupcial a Can Salvatella, Girona (28/10/2013)

El dilluns 28 d'octubre es va fer la primera jornada d'anellament en migració post-nupcial d'enguany a Can Salvatella. Dues setmanes abans s'havia anellat a l'Illa amb poc èxit. A partir de mitjans de novembre es posaran les menjadores pels hivernants i només caldrà esperar una mica per poder començar a anellar-hi!

La jornada del 28, amb vent moderat del sud i una temperatura exageradament alta per l'època de l'any (fins a 30º a les 12 del migdia) va resultar bastant profitosa, amb un total de 41 captures, una de les quals un aligot comú!

L'aligot a punt per ser alliberat.  © Hubert Mas.


Aparentment, força dispersió juvenil i encara pocs hivernants, encara que es van anellar el primer pardal de bardissa (Prunella modularis) i força pit-roigs (Erithacus rubecula) i tallarols de casquet (Sylvia atricapilla). També algun pinsà comú (Fringilla coelebs) i un picot garser gros (Dendrocopos major).

Bruel. © Hubert Mas.

Pardal de bardissa. © Hubert Mas.

Gairebé a última hora va caure l'aligot comú (Buteo buteo) a una de les xarxes. Vam aprofitar per estrenar les bandes alars del Projecte Aligots i el vam processar de la mateixa manera que tots els individus d'aquesta espècie: prenent mesures biomètriques, analitzant i fotografiant la muda i com a novetat, extreient unes plomes per tenir mostra d'ADN i poder procedir al sexat mitjançant la genètica.

Marques de l'aligot. © Hubert Mas.

Prenent la mesura d'ala. © Hubert Mas.

Codi OAH.  © Hubert Mas.

L'aligot marcat porta dues bandes alars (una per ala) de color groc, amb el codi OAH de color negre, així com una anella de PVC d'iguals característiques. Preguem que ens en feu arribar qualsevol observació!

Responsable jornada: Hubert Mas.

Participants: Alba Casals, Carles Tobella i Alba Martorano.


Coordinadors dels marcatges especials en ocells a EUROPA: http://www.cr-birding.org/