Associació El Blauet
assocgirona@gmail.com

dilluns, 25 de febrer del 2013

Primera cita a les comarques gironines de l'ortòpter Myrmecophilus acervorum.


Durant els mostreigs realitzats per les entitats SERS i EL BLAUET el dia 11 de febrer del 2013 en el marc del projecte “Estudi de la diversitat d’amfibis al Parc de les Deveses de Salt” es varen prospectar els hàbitats intersticials de sota el rierencs, fet que em va permetre detectar l'anomenat grill de formiguer (Myrmecophilus acervorum), una espècie fins ara només citada a  la província de Barcelona i a Artà, Mallorca (Espadaler & Olmo-Vidal, 2011).

Aquesta espècie, juntament amb Myrmecophilus ochraceus, són les úniques del gènere Myrmecophilus que es troben a la península Ibèrica. La primera d'elles, però, és la única present a Catalunya. Es tracta del grill més petit (2,5-3 mm) de les nostres terres i a més cal destacar que es troba en situació vulnerable (Atles dels ortòpters de Catalunya i llibre vermell, 2006).

Individu adult de Myrmecophilus acervorum, fotografia sense macro. © Marc Montenegro.  

Aquest grup de grills, com indica el seu nom científic,  Myrmecophilus (Myrmeco - Formigues, Philus -  filia - atracció) estan associats amb les formigues amb què es troben.  Tot i que la informació sobre la seva ecologia és pràcticament desconeguda, se sap que les espècies del gènere Myrmecophilus estan estretament relacionades amb l'espècie de formiga amb la què conviuen. En el cas d'aquesta espècie en particular,  només es troba amb espècies del gènere Lasius (Espadaler & Olmo-Vidal, 2011). Segons Wheeler (1900) aquests grills obtindrien aliment a partir de les secrecions olioses del cos de les formigues i també realitzant la trofal·laxis (intercanvi d'aliment boca-boca). Per fer-ho, el grill s'acosta per darrera, aprofitant quan la formiga està distreta, ja sigui o bé perquè aquesta s'està netejant o bé perquè està realitzant la trofal·laxis amb una altre congènere,  ja que, si la formiga localitza al grill a menys de 4 mm de distància, l'ataca (Henderson & Akre, 1986). Així, segons aquest mateix autor, el tipus d'associació entre ambdós espècies seria del tipus comensalisme (on una espècie es beneficia de l'altra i l'altra no en surt ni  perjudicada ni beneficiada) ja que el grill és més ràpid i pot arribar a saltar fins a 40 cm, escapant així de l'agressiva formiga.

Individu adult de Myrmecophilus acervorum, macrofotografia. © Marc Montenegro. 

Així doncs estem davant d'una cita important, degut a l'escàs coneixement sobre el gènere i el limitat nombre de cites del nostre país. És vital destacar, que només s'han trobat dos individus fins al moment, però que no es descarta la possibilitat de trobar-ne més en ambients semblants. Per aquest motiu, pretenc fer una cerca intensiva de l'espècie a les deveses de Salt.

Per tant, es recomana al públic no expert en la matèria que no aixequi pedres, ja que podria malmetre aquest microhàbitat que conté una fauna tant singular.


Artícle cedit per Marc Montenegro Call (http://www.marcmontenegro.com)

Entitat: Societat d’Estudis i Recerca de Salt  (http://www.sersalt.org/)





dimecres, 20 de febrer del 2013

SYLVIA d'hivern a Salt, tercera i última jornada.

El diumenge dia 17 de febrer es fa realitzar la darrera jornada d'hivern del Sylvia de Salt. Tot i que d'entrada no fèia massa fred, vam encendre un petit foc, després ens faria falta per fer alguna torrada...

Foto de grup. © Alba Casals.

Les dos primeres batudes a les xarxes van ser força exitoses però després la cosa va anar afluixant. En total es van capturar 53 ocells d'11 espècies diferents. Pobre, comparat amb altres jornades d'aquest mateix Sylvia, que pot resultar molt agraït.


L'espècie estrella va ser el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), seguit del pit-roig (Erithacus rubecula), segurament, gran part d'ells hivernants (més anellaments que controls, sobretot en el cas del tallarol de casquet).

Mascle de tallarol de casquet. © Alba Casals.

Mallerenga cuallarga. © Alba Casals.

Una altre curiositat va ser quan una femella de tallarol va regurgitar un fruit carnós que s'havia menjat feia poc. Això no és res beneficiós per l'ocell, però va ser la primera vegada que els presents ho veiem en un ocell d'aquest tamany i donades les circumstàncies de l'anellament, per tant no és una cosa que passi habitualment i no pensem que ens haguem de preocupar. La curiositat es va documentar ràpidament fent-hi una foto a la que s'aprecia com l'ocell, un cop havia regurgitat el fruit, es resignava a deixar-lo anar.

Tallarol amb el fruit regurgitat. © Alba Casals.

Com sempre, la participació va ser esplèndida! I també a l'hora d'aportar quelcom per fer un pica pica d'esmorzar/dinar. Carn de bona procedència, pa del poble, coques i postres casolans i uns bons vins per acompanyar-ho.

La taula "presidencial". Membres de la junta menys en Miguel, que estava malalt. © Ricard Busquets.

En Carles dient el vers. © Alba Casals.

El resultat? Una jornada molt divertida amb molt bona companyia! Per descomptat tot va quedar ben recollit (incloent el material del Sylvia, que ja no es tornarà a fer servir fins a l'estiu).

I  els pensadors de les Deveses....   © Alba Casals.

Un cop més, moltes gràcies a tots per les vostres ganes, participació i bona predisposició! Us estem molt agraïts.


Responsables jornada: Alba Casals i Àngel Palmerola.

Participants: Carles Pibernat, Hubert Mas, Gerard Dalmau, Àlex Fonollosa, Daniel Castro, Carles Tobella, Martí Sala, Clara Lozano, Elvira Vila, Ricard Busquets, Elisabet Tetas, Helena Rodríguez, etc.



dijous, 14 de febrer del 2013

Amfibis - Mostreig de les basses, febrer del 2013.

Els dies 11, 12 i 13 de febrer es va fer el mostreig de totes les basses i punts d'aigua que comprèn el Parc de les Deveses de Salt.

Marc i Iago mirant-se una larva. © Alba Casals.

La majoria de basses eren plenes pel que va haver-hi força feina, això si, sempre agraïda. A part d'amfibis, tenim l'oportunitat d'observar molts altres tipus de fauna, des dels ocells, com no, fins a peixos, insectes, ortòpters o petits macroinvertebrats, entre d'altres. Per exemple, un gordiaci, un cuc del grup dels nematohelmints (cucs cilíndrics amb sistema bilateral) difícil de veure a l'exterior, ja que sovint es troben com a paràsits d'escarabats o llagostes, que feia més de 20 centímetres!

Gordiaci de més de 20cm. Del grup dels nematohelmints. © Alba Casals.

Barbs de muntanya rescatats d'una bassa i retornats al riu. © Alba Casals.

Com els mesos anteriors, vam trobar larves de tòtil (Alytes obstetricans) a la bassa de les Cigonyes i tritons  palmats (Lissotriton helveticus) a la de l'Albareda, però sorpresa! També vam trobar una larva de salamandra!

Larva de salamandra de les Deveses. © Alba Casals.

La salamandra (Salamandra salamandra) és considerada una espècie escassa al Parc de les Deveses de Salt (si bé alguns la consideraven extingida) ja que les darreres cites daten de finals dels anys 90 i, fins avui, encara no s'havia pogut constatar la reproducció ja que només s'havien trobat individus adults aïllats.

Tritó palmat. © Alba Casals.

El dimarts, es va tornar a quedar a les 10 del matí i es va proseguir amb les basses, una altre sorpresa, larva de salamandra en una nova bassa, de major tamany i situada aproximadament a 600 metres de la del dia anterior, poguent així descartar que es tractés de la posta d'un mateix individu i per tant, reforçant fermament la cita del dia anterior. Hi ha salamandres a les Deveses i s'hi reprodueixen!

La salamandra del segon dia. © Marc Montenegro.

A continuació es mostra la taula de resultats per aquest més de febrer a les basses, incloent la presència/absència d'aigua i presència/absència de cranc americà.

Taula de resultats del mes de febrer (clicar per veure en gran).

L'altre sorpresa del dia, va ser trobar una aranya d'aigua (Dolomedes fimbriatus), lligada als ambients humits i basses d'aigua, de presència molt escassa a la Península Ibèrica (poblacions molt localitzades) i que es troba en regressió a tot Europa (Duffey, 1995) principalment per culpa de la pressió antròpica.

Aranya d'aigua (Dolomedes fimbriatus). © Alba Casals.  

A més, el segon dia també vam tenir la "mala sort" de veure 3 porquets vietnamites vagant asilvestrats per les Deveses (aprop de la zona del Veïnat). Preguem a la gent que tingui consciència de no deixar anar qualsevol animal, de fet, de no deixar anar cap animal! ja que fàcilment es poden convertir en espècies invasores perjudicials pel medi i fins i tot en plagues. Ja tenim prou feina amb el porc senglar, que per falta de depredadors naturals sembla que cada dia n'hi hagi més, no hi afegim una altre espècie com és el porc vietnamita, més petit i àgil!

Granota verda. © Alba Casals.

Acabada la feina a les basses de l'est, vam aprofitar per anar a recollir un niu de picot d'un arbre caigut, que havíem trobat enmig d'un dels punts a mostrejar. Motoserra en mà i ja tenim una bona figura, ara només ens falta una seu social on posar-la!

El niu de picot. © Alba Casals.

L'últim dia es van fer les basses de més a l'oest i el punt de l'Illa de la Pilastra. Paral·lelament s'estava duent a terme el mostreig d'aranyes al Pla dels Socs, que va acabar amb una expedició a la bassa on s'havien trobat les aranyes aquàtiques (Dolomedes fimbriatus), però això ho reservem per una altre entrada.

Mostrejant la bassa dels ànecs. © Alba Casals.

Femella de tritó palmat. © Alba Casals.



Responsables: Montserrat Fabregat i Marc Montenegro.

Participants: Alba Casals, Gerard Dalmau, Iago Pérez, Aïda Casellas, Àlex Fonollosa.


diumenge, 10 de febrer del 2013

Anellament a les menjadores de Can Salvatella.

El passat dissabte dia 9 de febrer es va fer, si no el darrer, un dels darrers anellaments d'aquest hivern a les menjadores del bosc de Can Salvatella.

Treient ocells de les xarxes. © Alba Casals.

Com sempre vam ser força assistents, la majoria reincidents, igual que la mallerenga d'aigua que, pobreta, va  ser recapturada per 5a vegada aquest hivern!

La mallerenga d'aigua. © Alba Casals.

Participant en l'anellament. © Marc Montenegro.

Feia força fred però entre la calor humana i l'estufeta de llenya que ens muntem cada dia d'hivern, no va haver-hi cap problema, ni per nosaltres ni pels ocells.

L'apreciada estufa de llenya.  © Alba Casals.

Després de les primeres batudes a les xarxes semblava que faríem poca cosa ja que el nombre de captures no era tant alt com acostuma a ser les primeres hores però la cosa es va animar ràpidament.

Mascle de gratapalles. © Alba Casals.

Molt de lluer i verdum, força mallerengues i sorpresa! Un alte pinsà mec, una femelleta de segon any.

Mascle de lluer. © Alba Casals.

Femella de lluer.  © Alba Casals.

Femella de pinsà mec.  © Alba Casals.

Muda parcial del pinsà mec. © Alba Casals.

En total es van capturar 105 ocells de 13 espècies diferents, a continuació es mostra una taula resum de les captures:


A mig matí també es va deixar veure un grup de més de 30 cigonyes que ja s'havien vist a primera hora sobre Fontajau. El grup va anar agafant tèrmica sobre l'Hospital Josep Trueta, just davant nostre! i va anar marxant direcció nord.

Cigonyes sobre Can Salvatella. © Alba Casals.

Una part del grup.  © Alba Casals.

Com a curiositat, un mascle de tallarol de casquet presentant una sola ploma leucística, una cobertora primària totalment blanca!

Ala de tallarol amb ploma leucística. © Alba Casals.

També va haver-hi una baixa, un pardal de bardissa, que cal esmentar per la causa de la mort: depredació per gat! Els gats són una amenaça per la fauna autòctona i no haurien de voltar al seu aire ni pel camp ni per les ciutats.

Comentant la muda d'un mosquiter. © Alba Casals.


Responsables jornada: Carles Pibernat i Hubert Mas.

Participants: Alba Casals, Daniel Castro, Ricard Busquets, Neus Diumenge, Elvira Vila, Xavier Ballesteros, Carles Tobella, Carles Colodro, etc.



dijous, 7 de febrer del 2013

Excurció matinal a l'ermita de Sant Roc.

El diumenge 3 de febrer, uns quants socis d’El Blauet, vam fer una excursió matinal a l’ermita de Sant Roc.

El temps no va acompanyar gaire,  tot i que feia un dia clar i assolellat, el vent ens va dificultar molt les observacions d’ocells i d’altra fauna. Això sí, el paisatge era espectacular.

Vista dels cingles amb el paissatge. © Marc Montenegro.

Vam sortir de Fontajau a les 8:30h un total de nou participants que, amb cotxes particulars, vam arribar al veïnat de Les Serres (a la carretera que porta de Sant Martí de Llémena fins a Bonmatí), on vam deixar els cotxes. 

Estàvem just a sota els cingles de Sant Roc. El punt culminant s’anomena puig de Sant Roc (605 m) on hi ha l’ermita del mateix nom, que es pot veure des de baix i que presenta un desnivell d’uns 300 metres des de la carretera. El camí, o millor dit, corriol, s’enfila molt dret cap el cingle, que té uns 100 m de parets verticals de roques sedimentaries.

Els cingles des de dalt. © Marc Montenegro.

La primera parada va ser a Can Pere Puig, una gran masia, actualment abandonada, enmig d’uns prats i arbredes on habitualment es pot observat el durbec i el pinsà borroner. Però no vam tenir sort, doncs feia massa vent.

El camí s’enfila després pel vessant arbrat de la muntanya, per un bosc  espès d’alzines que no deixen veure l‘espadat, i en pocs minuts et porta a peu de cingle. Allà vam poder observar una curiosa latrina de geneta, situada en una concavitat natural de la pedra.  Lloc també  d’escalada on encara s’hi poden observar nombroses fixacions a la paret. 


Letrina de geneta a la roca. © Hubert Mas. 

Enfilant el camí. © Marc Montenegro.

Aquí el camí aquí gira a la esquerra i fent ziga-zaga es va enfilant per un vessant força arbrat, en un camí gens complicat, per una zona on es trenca la continuïtat de la paret del cingle i que permet arribar de seguida a dalt del pla de Sant Roc on girem cap la esquerra i en pocs minuts arribem a l’ermita.

A l'exterior de l'ermita, a racer del vent. © Marc Montenegro.

El pla està format per un bosc d’alzines on també observem boixos, savines  i abundant sotabosc mediterrani. Pels voltants se sentien els pit-roigs, mallerengues blaves, carboneres,  cuallargues i alguns pinsans.  No vam veure cap cercavores, però.

L’ermita és senzilla  i a dins hi ha la imatge de Sant Roc amb el gosset i un munt d’ex-vots, postals, llibretes, etc.

L'interior de l'ermita. © Marc Montenegro.

Pesebre dins l'ermita. © Marc Montenegro.

La vista des d’allà és excepcional, amb la vall del Llémena a sota, el volcà de la Banya del Boc al davant (la darrera erupció data de fa 120.000 anys) i al fons Girona, les Gavarres i més enllà el Montgrí amb les Illes Medes i fins i tot la Badia de Roses i el Cap Norfeu.

Vista de les Illes Medes.  © Marc Montenegro.

Curiosament al puig de Sant Roc conflueixen tres comarques: els cingles a l’est i la part baixa de la vall són del Gironès (terme de Sant Martí de Llémena), el pla de Sant Roc pertany a la Garrotxa (terme de Sant Aniol de Finestres) i els cingles a l’oest són de la Selva (terme d’Amer).

Vista del Cap de Creus. © Marc Montenegro.

Feia força vent però el bosc és atapeït i l’aturava força. Vam esmorzar protegits per la paret de l’ermita, amb el sol que ens escalfava.  Després vam voltar una mica pel marge del cingle fins unes plataformes situades més a la dreta, per intentar localitzar el pela-roques que aquest hivern s’hi ha pogut observar, però no vam tenir sort.   


Buscant el pela-roques. © Marc Montenegro.

Després de voltar una estona pel pla i vist que el vent no ens ajudava gens, vam decidir tornar pel mateix camí, en un ràpid descens, que en pocs minuts ens va portar de nou als cotxes.  Després un  “vermutillo” a Sant Martí i cap a casa.

Foto de grup. © Hubert Mas.


Crònica d’Hubert Mas. 



dimecres, 6 de febrer del 2013

Segona jornada del Sylvia d'hivern a l'Illa de Ter.

El dissabte dia 2 de febrer es va realitzar la segona jornada  d'hivern del projecte Sylvia a l'Illa de Ter (ara només falta una jornada, que es farà el 23 de febrer, per concloure amb les de l'hivern).

La taula d'anellament. © Eva Solanes.

La majoria de xarxes d'aquest Sylvia (en total s'utilitzen 10 xarxes de 12 metres) se situen a l'interior de l'Illa de Ter, pel que cal entrar amb botes altes o de mitja canya. Un cop a dins, es pot observar un prat extens i, si aixequem una mica la vista, a mà esquerra hi ha una caixa niu per xot, instal·lada uns anys enrere, i just en front dels qui entren, queda la caixa niu per gamarús, instal·lada pocs mesos enrere. Fa poc, es va sentir un gamarús per aquella zona, a veure si tenim sort i no era un dels de la Devesa....

Bruel, resident de l'Illa. © Ricard Busquets.

Tornant al Sylvia, es van capturar 62 ocells de 16 espècies diferents. Dels ocells capturats 26 van resultar anellaments i 36 controls.


A destacar un repicatalons i un mascle preciós de cotxa fumada. El repicatalons, un mascle de segon any amb l'ala molt petita (Ala: 71mm; PR3: 55mm), raó que fa pensar que segurament de la subespècie del sud d'Europa, de la Península Ibèrica, encara que no es pot assegurar.

També es va produir un control dels lluers anellats a les menjadores (a uns 700 metres de distància), concretament un individu anellat el dia 13 de gener d'aquest mateix any.

Repicatalons. © Ricard Busquets.

Com si les captures haguessin estat poques, es va aprofitar la jornada per fer una mica de neteja de l'entorn, recollint tot de brossa com plàstics, llaunes i briks que embrutaven el curs fluvial.

La brossa retirada. © Ricard Busquets.



Responsables jornada: Carles Pibernat i Hubert Mas.

Participants: Ricard Busquets, Daniel Castro, Xavier Ballesteros, Joan Elías, Elena Jordà, Martí Sala, Eva Solanes, etc.