Associació El Blauet
assocgirona@gmail.com

dijous, 7 de febrer de 2013

Excurció matinal a l'ermita de Sant Roc.

El diumenge 3 de febrer, uns quants socis d’El Blauet, vam fer una excursió matinal a l’ermita de Sant Roc.

El temps no va acompanyar gaire,  tot i que feia un dia clar i assolellat, el vent ens va dificultar molt les observacions d’ocells i d’altra fauna. Això sí, el paisatge era espectacular.

Vista dels cingles amb el paissatge. © Marc Montenegro.

Vam sortir de Fontajau a les 8:30h un total de nou participants que, amb cotxes particulars, vam arribar al veïnat de Les Serres (a la carretera que porta de Sant Martí de Llémena fins a Bonmatí), on vam deixar els cotxes. 

Estàvem just a sota els cingles de Sant Roc. El punt culminant s’anomena puig de Sant Roc (605 m) on hi ha l’ermita del mateix nom, que es pot veure des de baix i que presenta un desnivell d’uns 300 metres des de la carretera. El camí, o millor dit, corriol, s’enfila molt dret cap el cingle, que té uns 100 m de parets verticals de roques sedimentaries.

Els cingles des de dalt. © Marc Montenegro.

La primera parada va ser a Can Pere Puig, una gran masia, actualment abandonada, enmig d’uns prats i arbredes on habitualment es pot observat el durbec i el pinsà borroner. Però no vam tenir sort, doncs feia massa vent.

El camí s’enfila després pel vessant arbrat de la muntanya, per un bosc  espès d’alzines que no deixen veure l‘espadat, i en pocs minuts et porta a peu de cingle. Allà vam poder observar una curiosa latrina de geneta, situada en una concavitat natural de la pedra.  Lloc també  d’escalada on encara s’hi poden observar nombroses fixacions a la paret. 


Letrina de geneta a la roca. © Hubert Mas. 

Enfilant el camí. © Marc Montenegro.

Aquí el camí aquí gira a la esquerra i fent ziga-zaga es va enfilant per un vessant força arbrat, en un camí gens complicat, per una zona on es trenca la continuïtat de la paret del cingle i que permet arribar de seguida a dalt del pla de Sant Roc on girem cap la esquerra i en pocs minuts arribem a l’ermita.

A l'exterior de l'ermita, a racer del vent. © Marc Montenegro.

El pla està format per un bosc d’alzines on també observem boixos, savines  i abundant sotabosc mediterrani. Pels voltants se sentien els pit-roigs, mallerengues blaves, carboneres,  cuallargues i alguns pinsans.  No vam veure cap cercavores, però.

L’ermita és senzilla  i a dins hi ha la imatge de Sant Roc amb el gosset i un munt d’ex-vots, postals, llibretes, etc.

L'interior de l'ermita. © Marc Montenegro.

Pesebre dins l'ermita. © Marc Montenegro.

La vista des d’allà és excepcional, amb la vall del Llémena a sota, el volcà de la Banya del Boc al davant (la darrera erupció data de fa 120.000 anys) i al fons Girona, les Gavarres i més enllà el Montgrí amb les Illes Medes i fins i tot la Badia de Roses i el Cap Norfeu.

Vista de les Illes Medes.  © Marc Montenegro.

Curiosament al puig de Sant Roc conflueixen tres comarques: els cingles a l’est i la part baixa de la vall són del Gironès (terme de Sant Martí de Llémena), el pla de Sant Roc pertany a la Garrotxa (terme de Sant Aniol de Finestres) i els cingles a l’oest són de la Selva (terme d’Amer).

Vista del Cap de Creus. © Marc Montenegro.

Feia força vent però el bosc és atapeït i l’aturava força. Vam esmorzar protegits per la paret de l’ermita, amb el sol que ens escalfava.  Després vam voltar una mica pel marge del cingle fins unes plataformes situades més a la dreta, per intentar localitzar el pela-roques que aquest hivern s’hi ha pogut observar, però no vam tenir sort.   


Buscant el pela-roques. © Marc Montenegro.

Després de voltar una estona pel pla i vist que el vent no ens ajudava gens, vam decidir tornar pel mateix camí, en un ràpid descens, que en pocs minuts ens va portar de nou als cotxes.  Després un  “vermutillo” a Sant Martí i cap a casa.

Foto de grup. © Hubert Mas.


Crònica d’Hubert Mas. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'ha produït un error en aquest gadget